Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Alpera
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, al Campo de Almansa.
Dins el seu terme municipal es troba un conjunt de cinc balmes amb pintures prehistòriques pintures rupestres d’Alpera d’estil “llevantí”, situades en un dels contraforts de la serra de Chinchilla Les pintures més importants són la Cueva de la Vieja i la Cueva del Queso Hi ha figures humanes homes i dones, amb vestits de cèrvids i de braus
el Cogul
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, estès a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…
la Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…
Alloza
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al terme del qual hi ha un poblat ibèric, on recentment han estat trobades ceràmiques ibèriques pintades amb escenes de figures humanes, d’estil semblant a les de Sant Miquel de Llíria, al País Valencià.
Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
la Guingueta d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…
Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès en declivitat des del vessant meridional del massís del Mont a la vall del Fluvià, riu que forma el límit sud del terme.
Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida…
Bonastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…
Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina