Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Ideà un procediment d’enregistrament de so sobre fil magnètic 1898 i un circuit oscillant per a altes freqüències a base d’un arc anomenat arc de Poulsen Treballà també per dur a terme el cinema sonor

Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903

Fundador 1549 d’una escola de mestres cantaires, el 1554 fou nomenat cronista de la ciutat De la seva obra, a part la poesia, cal destacar el recull de narracions Rollwagenbüchlein ‘El llibret del carro’, 1555 i la novella Der Goldtfaden ‘El fil d’or’, 1557 Conreà també el teatre

Després de més de cinc anys de temptatives, construí 1779 una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Destacat autor de novella negra , desenvolupà la tècnica narrativa del ‘Private Eye’ en el personatge del detectiu Lew Archer, en la qual aquest es converteix en un testimoni subjectiu dels personatges i en el fil conductor de la intriga Algunes de les seves novelles són Trouble Follows Me 1946, Blue City 1947, Three Roads 1948, Experience with Evil 1953, The Ferguson Affair 1960 i The Blue Hammer 1976

Visqué a París, on collaborà a la revista Réagir fou membre de la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers Hom pot citar entre els seus principals títols Au fil du rève 1897, Les soirs d’ombre et d’or 1898, Vers l’amour 1900, Le bonheur passe 1906, Les vieux 1908 i Paysages de l’âme 1912

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, entre d’altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres