Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del s XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Vegeu bibliografia

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica de…

Vida i obra Jesuïta des del 1755, s’installà a Itàlia arran de l’expulsió 1767 i restà a Ferrara fins el 1773 després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com Bernat ↑ Garcia i M ↑ Lassala , tragèdies i drames de tema històric o hispànic com Coriolano , 1779, o Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encant 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós La…

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia  i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen,…

Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí hagué de cercar…

Vida i obra Es doctorà en filosofia i teologia a Roma i fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de la jerarquia Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com “Criterion”, “La Paraula Cristiana”, “El Bon Pastor”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Perseverància” Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelonal , del qual fou un quant temps redactor únic, al “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña” i a “El Guardia Nacional” Amb Manuel de ↑ Cabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni Fou censor d’impremtes i de teatres Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, afirmà que « la falta no está en la escuela, sino en los que han abusado de ella », i publicà Ensayo…