Resultats de la cerca

Fou catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu Fou un dels setze fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, precursora de l’Acadèmia de Ciències i Arts

El 1766 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, posteriorment convertida en Acadèmia de Ciències i Arts Des del 1767 fou revisor de la secció de botànica la majoria dels anys, i des del 1789, director Hi presentà diverses comunicacions, com Memoria sobre el estado actual de la botánica 1788

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química

Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu

Fou soci fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental de Barcelona 1764 i vicepresident 1766-68 de la Conferència Física que en resultà Formà part de la Junta de Comerç i fou un dels tres vocals comissionats 1777 per a encarregar a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias históricas 1779-81, en l’edició de la qual obra intervingué Collaborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…

Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789

Es llicencià en medicina a Cervera 1762 fou un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764 i contribuí a fundar les Conferències Acadèmiques per a Metges 1770, antecedents de l’actual Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu, i es dedicà preferentment a la botànica i a la meteorologia Entre altres treballs, presentà a la Conferència Física on fou catedràtic de botànica i d’història natural una comunicació titulada Reflexiones sobre la aurora boreal 1769, en la qual descrivia la que tingué lloc a Barcelona