Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Centre Municipal de Vela de Barcelona
Arxiu Centre Municipal de Vela de Barcelona
Vela
Instal·lació esportiva de Barcelona dedicada a la vela.
Inaugurada al novembre del 1992 i situada al Port Olímpic de Barcelona, promou els esports nàutics fent especial atenció a l’especialitat de la vela Els seus impulsors foren Joan Anton Camuñas i Manel "Lolo" Ibern Des del 1997 és gestionada per la Federació Catalana de Vela
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Gimnàs Europeu
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull
Frontó Catalunya/Barcelona
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 1939.
Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica…
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can…
Aeroport de Reus
Esports aeris
Aeroport situat als municipis de Constantí i Reus, a 3 km al SE de Reus.
El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots Centre d’Estudis Superiors de…
Frontó Colón
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 25 d’abril de 1882.
Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un frontó de 30 m…
Camp d’Esports de Lleida
Zorkum
Futbol
Estadi de futbol de la ciutat de Lleida.
Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina