Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
la Força Vella
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
Valldavià
Poble
Poble del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldavià, 168 m alt.).
L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu Hi ha un edifici fortificat del s XV El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula…
Bernburg
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land de Saxònia-Anhalt, vora el riu Saale (41356 h [est 1989]).
És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863
Novaja Ladoga
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
les Pinyeres
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi del Masroig
(Priorat), a 187 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica
Ukhaiḍir
David Stanley (CC BY 2.0)
Palau
Fortalesa
Palau fortificat del muḥāfaẓa de Karbalā’(Iraq), uns 50 km al SW de Karbala.
Santa Maria de Fontclara (Banyuls dels Aspres)
Art romànic
Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita
.
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida