Resultats de la cerca

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i dirigí la secció…

Format a l’Escola Farman d’Etampes de París, aconseguí el títol de pilot el 15 d’octubre de 1912 És considerat com el primer pilot català Amb vincles familiars a França, participà i fou ferit en la Primera Guerra Mundial Retornà a Catalunya i se centrà en projectes relacionats amb l’aviació L’any 1916 fou un dels membres fundadors de l’Aeroclub de Catalunya, juntament amb Josep Canudas o Josep Maria Co de Triola Posteriorment es dedicà a la promoció de la pintura, el teatre i espectacles musicals

Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a Barcelona

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Escrita en castellà, estava dedicada a l’automobilisme, el motociclisme i l’aviació Tingué com a director Francesc Gibert, i com a redactors, José Muntañola, Jaime Hugas i Antonio Piera, i, en aviació, Marià Foyé Hi collaboraren JM Co de Triola, Miguel Cabezas i Emili Lluch Se’n publicaren pocs números

Fou constituït el 1933 per un grup d’afeccionats a l’aviació del Prat de Llobregat sota el lideratge del doctor Tomàs Pujol i Font Pertanyia a la secció esportiva d’Esquerra Republicana del Prat Impulsaren també pràctiques de vol sense motor amb el suport de Marià Foyé Defensaren la permanència del futur Aeroport de Barcelona al Prat de Llobregat

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Organitzat conjuntament per l’Aeroclub de Barcelona i els Falciots de Palestra, la primera edició tingué lloc a Puigcerdà l’any 1932 La Federació Catalana de Vol a Vela, creada al febrer del 1933, organitzà les següents edicions al Montseny 1933 i a Sabadell 1934-35 Un dels principals impulsors del festival i membre de la comissió organitzadora en totes les edicions fou Marià Foyé, pioner del vol a vela a Catalunya En l’edició del 1934, hi participaren trenta-sis aparells

Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola

Fou fundat el 1931 per un grup d’aficionats figuerencs, entre els quals hi havia Josep Canudas, que fou nomenat president honorari Al maig del mateix any s’inaugurà l’aeròdrom de l’aeroclub a l’antic camp del Manol, denominat Aeròdrom Canudas de Figueres Francesc Guillamet ocupà el càrrec de president Malgrat la manca d’elements aeronàutics propis, organitzava activitats durant tot l’any, com el clàssic festival de primavera També rebé el suport de Marià Foyé en exhibicions de planadors Al juny del 1934 participà en la inauguració dels vols de turisme a la Costa Brava organitzats…