Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Paul Fort
Literatura francesa
Poeta francès.
Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant
Joseph-Jean Lanza del Vasto
Filosofia
Literatura francesa
Poeta i filòsof francès d’origen italià.
Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona
André Breton
Literatura francesa
Poeta francès surrealista.
El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el…
Edmond About
Periodisme
Literatura francesa
Novel·lista, periodista i acadèmic francès.
Combaté el naturalisme de Zola Autor de novelles costumistes enginyoses i satíriques, com Le nez du notaire 1862 Fundà el periòdic XX e Siècle
Renat Grandó
Literatura francesa
Poeta i escriptor en francès, germà de Carles.
Fundà la revista “Art et Action”, collaborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” París, i publicà el recull Pourpres et ors Perpinyà 1919
Émile Deschamps de Saint-Amand
Literatura francesa
Poeta i crític literari francès.
Fou un defensor incondicional de l’escola romàntica i fundà, amb Victor Hugo, la revista “La Muse Française”, òrgan de la doctrina romàntica Amb escrits diversos contribuí a la lluita dels temps heroics del Romanticisme
Pierre Batiffol
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat i escriptor francès, alumne d’Albert Lagrange i de Louis Duchesne.
Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes
Camille Mauclair
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Séverin Faust, escriptor francès.
Els seus reculls de poemes Sonatines d’automne , 1895 Le sang parlé , 1904 reflecteixen la influència de Mallarmé, Barrès i Maeterlinck Escriví també novelles Le soleil des morts , 1898 i assaigs crítics, reunits en el volum Princes de l’esperit 1920, i fou historiador de l’art Amb Lugné-Poe fundà el Théâtre de l’Oeuvre
Albert Bausil
Teatre
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa i director teatral.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917
Enric Muchart
Literatura francesa
Poeta en llengua francesa.
Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan