Resultats de la cerca

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…

Es llicencià a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ETSAB l’any 1956 i el 1966 fou elegit president de l’Associació d’Amics de Gaudí Titular de la càtedra d’història de l’arquitectura càtedra Gaudí de l’Escola de Barcelona des del 1968, posteriorment fou nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins a jubilar-se l’any 2000, que en fou designat conservador vitalici i el 2010 director honorari Es dedicà molt especialment a l’estudi i a la difusió de l’obra de Gaudí Publicà prop d’una trentena de…

Titulat el 1918 Collaborador de Gaudí a la Sagrada Família i successor de Domènec Sugrañes i Gras, que ho havia estat de Gaudí Acomplí encàrrecs per a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, fent cases de renda d’estil noucentista als carrers de Còrsega 200, de Muntaner 153, de Menéndez y Pelayo 10, a Barcelona, i cases d’estiueig a Centelles Publicà El hierro forjado español 1928 Dirigí l’exposició d’homenatge a Gaudí a la Sala Parés 1927 i des del 1944 reorganitzà la Junta del Temple de la Sagrada Família i recompongué els guixos de les…

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de Portbou, l’…

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…

Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos…