Resultats de la cerca

Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…

En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’exposició dita d’…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…

Exposà al Salon d’Automne de París i a les exposicions del grup sintetista Practicà també l’escultura Fou navegant de cabotatge A casa d’Émile Schuffenecker prengué contacte amb Paul Gauguin en tornar aquest de Martinica 1888, el protegí econòmicament i li comprà obres En anar Gauguin a Tahití esdevingué, en certa manera, el seu conseller i apoderat i rebé una interessant correspondència, que va del 1891 al 1903 i que fou publicada el 1918 Lettres de Paul Gauguin à Daniel de Monfreid Féu, segons obres de Gauguin, els gravats de la primera…

A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres

El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán

Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís

Hom parla de colorits d’una, dues o tres coloracions, indicant així la major o menor riquesa cromàtica El colorit d’un retaule El colorit de Gauguin Un pintor més hàbil en el colorit que en el dibuix

S'integrà en l’impressionisme sota la influència de Pissarro Participà en totes les exposicions del moviment, menys les del 1876 i el 1879 Exercí una lleu influència damunt Gauguin i Van Gogh És ben representat al Musée d’Orsay París

Es relacionà amb el grup de Paul Gauguin a Pont-Aven 1892 i amb el moviment Sezession de Viena 1904 Introduí a Suïssa una pintura influïda pel fauvisme francès i l’expressionisme alemany, que sobresortí en la representació de temes rurals