Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Els cirrípedes: peus de cabrit, glans de mar i afins
Cirrípedes 1 Chthamalus stellatus × 4 2 C montagui × 4 3 C depressus × 4 4 Verruca stroemi × 4 5 Balanus improvisus × 2 6 B amphitrite × 1,5 7 B perforatus × 1,5 8 Acastia spongites a aspecte general × 3, b damunt d’una esponja 9 Elminius modestus × 4 10 Lepas hilli a aspecte general × 1,5, b damunt d’una fusta 11 L pectinata × 1,5 12 L anatifera × 1 13 Scalpellum scalpellum × 1 14 Pollicipes cornucopia × 1, 5 Jordi Corbera/Mikel Zabala Els cirrípedes constitueixen un grup de crustacis marins, de vida lliure o paràsits, que tenen el cos profundament modificat, tant que costa de reconèixer-los…
gland
Anatomia animal
Part distal del penis, coberta pel prepuci i amb teixit erèctil, al vèrtex del quals hi ha el meat urinari.
En la zona d’unió amb el tronc del penis, el gland s’eixampla formant la corona prepucial
didal
Glans amb didals
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures
aglanar
Pasturar glans el bestiar porcí.
aglanar
Menar els porcs a pasturar glans.
glandífer | glandífera
metasèmia
Lingüística i sociolingüística
Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l’anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació —o reinterpretació— de la matèria de la llengua segons determinats models d’ella mateixa.
Per exemple, els aglans per les glans , el sufix -bus a bibliobús , l’anomenada etimologia popular indicció per injecció i altres
ona
Etnologia
Individu d’un poble de la Terra del Foc, a l’Amèrica meridional, del qual l’any 1960 només restaven 50 individus.
Desconeixedor de l’agricultura, vivia exclusivament de la cacera del guanac i de la recollecció de glans i mariscs La societat ona comprenia 39 grups exogàmics patrilineals No hi havia un cap polític i reconeixien l’autoritat dels ancians
diszoocor | diszoocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals serveixen d’aliment als animals que les transporten.
La disseminació és assegurada per les diàspores que els animals transporten, però que deixen abandonades per qualsevol motiu i, així, no arriben a ésser destruïdes És el cas dels pinyons disseminats pels esquirols o les glans que transporten molts ocells També les formigues tenen una acció molt important de transport de diàspores mirmecocor