Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
coeficient de transmissió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de transmissió i el de reflexió sempre sumen 1 En el cas d’una barrera de potencial de gruix finit, el coeficient de transmissió rep també el nom de transparència efecte túnel
coeficient de reflexió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de reflexió i el de transmissió sempre sumen 1
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
pàlmer
Física
Instrument per a mesurar gruixos amb gran precisió.
Té la forma d’un falçó en el mànec del qual hi ha un cargol micromètric, que, en avançar, empresona l’objecte el gruix del qual hom vol mesurar
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix…
absortivitat
Física
Absorbància específica.
Anomenada abans coeficient d’extinció, és el valor de l’absorbància A quan el gruix d i la concentració c de la solució travessada per l’energia radiant són la unitat A = adc Depèn només de la longitud d’ona de la radiació
albedo
Física
Coeficient de reflexió que caracteritza l’eficàcia d’un reflector de neutrons en un reactor nuclear.
És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1
absorbància
Física
Magnitud que caracteritza una substància pel que fa a l’absorció d’energia radiant.
Ve donada per A = log I 0 / I , essent I 0 i I les intensitats radiants incident i transmesa, respectivament Si la llum és monocromàtica es verifica, generalment, que A d , essent d el gruix travessat llei de Lambert i, en el cas de solucions, A cd , on c és llur concentració llei de Beer
llei de Beer
Física
Llei que permet de calcular la disminució de la intensitat d’un raig de llum, o d’una radiació electromagnètica semblant, després d’haver travessat una solució.
La quantitat de llum absorbida I és donada per l’expressió essent la intensitat del raig de llum incident, b el coeficient d’absorció per unitat de concentració de solut, que depèn de la longitud d’ona de llum emprada, c la concentració de la solució, i x el gruix travessat per la radiació L' absorbància de les substàncies que satisfan la llei de Beer és proporcional a la concentració
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase