Resultats de la cerca

La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia

El glaç és format per nombrosos cristalls amb estructures molt complexes a causa de la pressió, que és molt elevada en determinades concentracions de glaç, com és a l’Antàrtida —on el gruix assoleix els 3 000 m— o a Grenlàndia, el glaç experimenta un tipus determinat de metamorfisme que el fa altament consistent, i el seu comportament no s’allunya gaire de l’observat en alguns tipus de roques En alguns aspectes, el glaç es comporta com una roca sedimentària, car és fàcil d’observar distintes capes corresponents a diversos períodes climatològics

El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament

Actualment hi ha dos grans inlandsis el de Grenlàndia 1 660 000 km 2 i el de l’Antàrtida més de 13 000 000 km 2 , restes de dos grans mantells glacials existents als períodes glacials quaternaris L’existència de l' inlandsis és deguda a la manca de fenòmens d’ablació més que no pas a l’abundància de precipitacions en forma de neu, especialment al centre de l' inlandsis A la perifèria es formen llengües que arriben a la mar, on es fragmenten i constitueixen icebergs

A les zones de neu perpètua és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per acció de la gravetat, tendirà a lliscar cap a nivells inferiors Hi ha diversos tipus de glaceres L’ alpina consta de dues parts el circ glacial i la llengua glacial En el circ glacial s’acumula la neu, que es mescla amb l’aire atmosfèric i, en virtut de la forta pressió i del contant regel a què resta sotmesa, es transforma en una massa granulosa, compacta, blanca i plena de bombolles d’aire denominada neu congesta El circ glacial és…