Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1973, tot i que des del 1920 hi hagué algun equip de futbol a la població Disposa de dos equips sèniors que han militat en diverses categories del futbol català, des de tercera territorial fins a preferent Té equips de futbol base i un equip femení

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

També conegut com Aeroport de Girona-Costa Brava, fou obert al trànsit estatal i internacional de passatgers i mercaderies a l’abril del 1967 Al final dels anys seixanta s’hi establí l’Aeroclub de Girona, però hagué d’abandonar el camp el 1969 a causa del trànsit aeri El 1991 esdevingué la base operativa d’una escola de pilots

Fou fundat el 1952, inicialment amb l’hoquei com a activitat principal i posteriorment també amb el patinatge artístic L’equip sènior femení fou el que més èxits assolí, ja que la temporada 1989-90 guanyà l’edició inaugural de la Lliga Catalana, la primera que hi hagué a tot l’Estat espanyol, i el 1993 fou subcampió d’Espanya

Fundat durant la dècada de 1940, fou un club amateur centrat en la formació Jugà a primera divisió catalana, la segona categoria d’escacs de Catalunya Tenia la seu al barri de la Barceloneta però, per qüestions urbanístiques, el 2007 s’hagué de traslladar Finalment, el 2010 acabà integrant-se al Club d’Escacs Barcelona-Vulcà, per crear el nou Club d’Escacs Barcelona

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Fou organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i pel Reial Moto Club de Catalunya, i es disputava en la modalitat de pujada El recorregut es feu passar per l’avinguda del Tibidabo per facilitar l’assistència del públic barceloní En la categoria de cotxes hi hagué dos guanyadors, ja que M Hörner Benz i M Grua Clement feren el mateix temps En les dècades de 1960 i 1970 es tornà a disputar una pujada Sant Cugat-Tibidabo, però ja fent servir la carretera de Vallvidrera

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva