Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hemina
Bioquímica
Substància que cristal·litza en fulles primes, i que és obtinguda escalfant una solució d’hemoglobina amb àcid acètic i clorur de sodi.
uroporfirina
Bioquímica
Nom genèric de quatre substàncies que formalment resulten de la condensació de quatre molècules de porfobilinogen amb pèrdua d’amoníac.
La uroporfirina III és el precursor de l’hemina
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
hem
Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…