Resultats de la cerca

Té el punt de fusió entre 87-88ºC Per via oral és absorbida ràpidament i és present a nivells màxims plasmàtics entre 50 i 150 minuts En terapèutica és emprat per a combatre la hipertensió

És un blocador cardioselectiu dels receptors β-adrenèrgics que no presenta efecte antiarrítmic de tipus quinidínic És emprat en medicina en el tractament de la hipertensió El seu temps de vida mitjana en sang és de 5-6 hores

És un diürètic estalviador de potassi, que potencia l’efecte de les tiazides La resposta màxima es produeix després de quatre hores de l’administració i la durada de la seva acció és de 12 hores És emprat en el tractament de la hipertensió

Pertany al grup de les tiazides, actua inhibint la reabsorció de sodi en el túbul distal i també produeix relaxació de la musculatura llisa dels vasos perifèrics Hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de quatre hores En medicina és emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió

Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica

En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dóna halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…