Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Moritz Willkomm
Botànica
Botànic alemany.
Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí…
Antonio Casares Gil
Botànica
Briòleg.
Estudià medicina a Santiago i ingressà al cos de sanitat militar Destinat a Barcelona, es dedicà a la botànica, i singularment a l’estudi dels briòfits Després anà a Cuba durant la guerra, i, en tornar-ne, estudià biologia vegetal a Munic, amb Goebel Treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i, finalment, a la Corunya És autor de nombrosos treballs sobre les molses i hepàtiques del Principat voltants de Barcelona, Montserrat, Mallorca, Castella i Galícia, principalment Preparà una gran flora briològica de la península Ibèrica illustrada per ell mateix, de la qual…
salvió
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de 50 a 120 cm d’alt, amb fulles estretament deltoides, crenulades, d’un verd d’oliva a l’anvers i llanoses al revers, i amb flors purpúries o rosades.
Habita llocs secs i pedregosos, a la península Ibèrica meridional
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
carrasca
Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica