Resultats de la cerca

Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa

És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi Balša i Carles…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…