Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Verner von Heidenstam
Literatura sueca
Poeta i prosista suec.
En una primera fase descriví amb lirisme i fantasia el món oriental dels seus viatges Vallfart och Vandringsar ‘Romiatge i vagareigs’, 1888 i Hans Alienus 1892 En una segona, conreà una prosa impressionista 1897-98 Nya Dikter ‘Nous poemes’, 1915 és el cim més alt del seu bellíssim lirisme El 1916 li fou concedit el premi Nobel de literatura
Corrado Govoni
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb…
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
Arthur Schnitzler
Literatura
Escriptor i neuròleg austríac.
Conegut sobretot per les seves obres teatrals, de tipus impressionista, on féu una profunda crítica de la societat vienesa de començament del segle XX, com en Anatole 1893, Liebelei ‘Flirteig’, 1896, etc La mateixa línia segueixen les seves novelles Leutnant Gustl 1901, Fräulein Else 1924, etc És molt interessant la seva correspondència, Über Krieg und Frieden ‘Sobre la guerra i la pau’, 1939
Jacint Olivé i Font
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Paisatgista i dibuixant especialitzat en temes portuaris i marítims.
Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris
Gustave Charpentier
Música
Compositor francès.
Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912
Ján Smrek
Literatura
Pseudònim del poeta eslovac Ján Čietek.
La seva poesia expressa la joia de viure, el sensualisme i l’erotisme i canta la joventut i l’amor Entre les seves colleccions de poemes més notables destaquen Cválajúce dni ‘Els dies cavalquen’, 1925, l’impressionista Iba oci ‘Només ulls’, 1933, Božské uzly ‘Nusos divins’, Obraz sveta ‘Imatge del món’, 1958, Struny ‘Cordes’, 1962 i Nerušte moje kruhy ‘No destorbeu els meus cercles’
Achille-Émile-Othon Friesz
Pintura
Pintor francès.
Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme
Armando Reverón
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner