Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat…
infanteria lleugera
Militar
Conjunt de tropes equipades amb armament lleuger, que efectuen serveis de descoberta, avançada i guerrilles.
infanteria de marina
Militar
Conjunt de tropes que formen part de l’armada i han estat entrenades per efectuar desembarcaments, a més de prestar serveis en vaixells i arsenals.
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
fusell
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
alpí
Militar
Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat a les muntanyes.
A l’exèrcit italià, els alpins alpini constitueixen una especialitat dins la infanteria, i a l’exèrcit francès són una de les unitats especials d’infanteria de muntanya amb preparació més exigent
bersagliere
Militar
Soldat italià d’infanteria lleugera.
El cos dels bersaglieri, creat el 1836 pel capità Alessandro Ferrero della Marmora com un cos especialment escollit de tiradors, ha gaudit sempre de gran popularitat Durant la Segona Guerra Mundial participaren en tots els fronts, així com en la lluita d’alliberament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina