Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
expressionista
Partidari de l’expressionisme, que s’hi inspira.
feixisme
Història
Política
Ideologia que inspirà el sistema polític instaurat a Itàlia per Mussolini.
crèdit
Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa.
poètic | poètica
Literatura
Que inspira o pot inspirar poesia; que és digne d’ésser poetitzat.
Arnold Böcklin
Pintura
Pintor suís.
Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…
triangle diferencial
Matemàtiques
Introduït explícitament per Leibniz, malgrat que es trobava ja implícit en molts treballs d’autors precedents, és el triangle que formen la tangent a la corba en un punt P i els increments ∆x i ∆y de l’abcissa i l’ordenada, respectivament, quan es consideren infinitament petits.
És la base intuïtiva del càlcul diferencial i s’inspira en el concepte de velocitat instantània
Santa Caterina
Vista del santuari de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
© Vincent van Zeijst
Santuari
Santuari del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), als vessants septentrionals del Montgrí.
Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat Inspirà a Caterina Albert i Paradís la seva novella Solitud
entrada de la murta
Folklore
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.
Sovint hi anaven comparses de cantors i guitarristes El costum inspirà una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal
velació
Cristianisme
Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
Mencionada ja al s V, s’inspira en el cerimonial de la velació de l’esposa de l’antic ritual del matrimoni