Resultats de la cerca

Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus

El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’…

La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana

Participà activament en la insurrecció dels moriscs de Granada 1568 amb el seu cosí Aben Humeya Després d’assassinar aquest, es nomenà “rei dels andalusos” 1569 A la darreria del 1570 la rebellió restà totalment sufocada, i Aben Aboo fou executat pels mateixos partidaris

Oposat a la dictadura de Porfirio Díaz, fundà el Partido Nacional Antirreeleccionista, que decidí la insurrecció armada el 1910 Després del triomf de la revolució, fou elegit president novembre del 1911, i s’enfrontà a Zapata i Orozco Traït per Victoriano Huerta, fou assassinat

A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme

Participà activament en la insurrecció del 1863, i, en fracassar aquesta, recorregué un temps Europa i restà molt influït per la cultura italiana Escriví obres històriques, drames, etc, i és considerat al seu país com un dels màxims poetes de l’època Poezje 4 vols, 1869-94

Fill de Teobald I , es casà amb Blanca d’Artois 1269, neta de Lluís IX de França Succeí el seu germà Teobald II Es negà a participar en la insurrecció nobiliària dirigida per l’infant de Castella, Felip, contra el seu germà Alfons X 1269-70

Aquest grup reclamava l’abolició de la monarquia, l’ampliació dels drets del parlament i una repartició igual dels béns entre tots els membres de la societat cristiana Aquestes reivindicacions trobaren ressò en una part de l’exèrcit, que s’amotinà 1649 Cromwell i Fairfax reprimiren la insurrecció

Participà en la insurrecció de Kościuszko 1794 Escriví comèdies polítiques Vozbraščenie posla , ‘El retorn de l’ambaixador’, 1791, pamflets i faules contra la conservadora classe mitjana És també autor de novelles Dva pana Secekha , ‘Els dos pan de Setsekh’, 1815 i de les Istoričeskikh pesen ‘Cançons històriques’, 1816, de caire patriòtic