Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
interstici
Medicina
Espai existent entre les cèl·lules que componen un teixit.
Aproximadament una sisena part dels teixits és espai intersticial Aquest està ocupat per líquid, filaments formats per àcid hialurònic i proteïnes, i feixos de fibres de collagen que configuren l’arquitectura del teixit
interstici
Petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d’un cos.
nefritis
Patologia humana
Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.
Quan resulta afectat fonamentalment el glomèrul, hom parla de glomerulonefritis si ho són l’interstici i les vies urinàries, de pielonefritis i si interessa l’interstici i els túbuls renals, de nefritis intersticial o tubulointersticial , la qual acostuma a ésser provocada per productes químics tòxics, per medicaments o per trastorns circulatoris, com els estats de xoc
porus
Física
Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.
La presència de porus en un sòlid fa que pugui ésser travessat per líquids, d’acord amb el fenomen de la capillaritat
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’…
pielonefritis
Patologia humana
Nefritis, unilateral o bilateral, aguda o crònica, amb afectació de la pelvis renal i de l’interstici del ronyó, gairebé sempre de causa bacteriana i produïda per contaminació hemàtica o ascendent.
La fase aguda produeix febre, esgarrifances, dolor lumbar, leucocitúria, i en el cultiu de l’orina sol créixer el germen causant de la infecció La forma crònica bilateral evoluciona cap a una insuficiència renal, amb els ronyons disminuïts de volum
tascó
Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
aparell bermudià
Transports
Aparell en el qual les veles principals són de ganivet, amb botavara i en forma de triangle rectangle escalè, de manera que el gràtil, que arriba pràcticament fins a la galeta, és el catet gran; el gràtil de l’escota, el catet petit, i la baluma
, la hipotenusa; en aquestes veles la ralinga del gràtil ha d’agafar-se ben bé al pal, talment que entre el pal i el gràtil no s’ha de veure gens de cel, car és en aquest costat de la vela on es concentra l’acció del vent i un interstici produiria una malversació d’energia eòlica que disminuiria el rendiment del velam.