Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
intuïcionisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la intuïció és la forma primordial del coneixement.
L’intuïcionisme postula una aprehensió irracional de realitats extraempíriques i de l’absolut
intuïcionisme
Matemàtiques
Corrent del pensament matemàtic, nascut a la segona meitat del s XIX.
Propugna que la matemàtica és l’estudi d’uns tipus de construccions mentals en les quals els objectes que hom maneja han d’ésser definits donant un criteri que en permeti la construcció i on el llenguatge emprat, sigui ordinari o simbòlic, només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions formalisme Hom accepta que la matemàtica intuïcionista és formada de tot allò que és conseqüència segons les normes de la lògica intuïcionista de la construcció de la successió dels nombres naturals ℕ, de la qual resulten evidents els axiomes de Peano base de la construcció formal…
intuïcionisme
Filosofia
Corrent epistemològic, propi de l’escola escocesa, segons el qual l’existència del real material és directament coneguda, no simplement inferida.
Intuïcionisme (Brouwer)
Intuïcionisme Brouwer
Nikolaj Onufrevič Losskij
Filosofia
Filòsof rus.
Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921
formalisme
Matemàtiques
Doctrina segons la qual la matemàtica consisteix simplement en un joc formal amb símbols i regles.
La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer
Kurt Gödel
Matemàtiques
Lògic matemàtic nord-americà d’origen txec.
És autor de nombrosos teoremes sobre la consistència, completesa i decidibilitat de certes teories matemàtiques, com ara la teoria dels conjunts Segons Gödel, la lògica matemàtica és una ciència anterior a les altres, i conté les idees i els principis en què es basen totes les ciències Bé que hom el pot considerar un dels grans representants del logicisme, tendència que vol fonamentar la validesa de la matemàtica en la lògica, cal observar en ell certes influències de l' intuïcionisme
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’…
Nichiren
Budisme
Reformador japonès de l’escola Tendai de Dengyō Daishi, de la qual difereix per la seva interpretació diversa del Lotus de la Bona Llei.
La seva fórmula religiosa per excellència Homenatge al text del Lotus del Veritable Ideal emfasitza el record del dharma per damunt del record de Buda mateix, característic del pietisme d' Amitābha La seva reforma es caracteritza igualment per l’èmfasi en l’aspecte pràctic de la religió per damunt de l’aspecte especulatiu La seva enèrgica oposició al pietisme de Jodō, l’intuïcionisme meditatiu del Zen, el misticisme ritual de Shingon i la disciplina ritualista de Ritsu li valgueren greus persecucions, que estigueren a punt de fer-lo morir Existeixen encara vuit sectes que duen…
La punyalada
Literatura catalana
Novel·la de Marià Vayreda, publicada pòstumament el 1903.
Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep ↑ Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…