Resultats de la cerca

Féu els vitralls de la catedral de Sens És autor d' Eva Prima Pandora Musée du Louvre, dels cartons per a La légende de Saint Mammès catedral de Langres i de les decoracions de París per a l’arribada de Carles V 1540 i d’Enric II 1549 Escriví el Traité de perspective 1560

El seu art té punts de contacte amb el clarobscur de Caravaggio i de Ribera Treballà a la cort de Madrid i a les esglésies d’Anvers Pintà els quadres del beguinatge de Malines sobre la vida de Crist i santa Teresa 1655, i escenes de gènere Els fumadors, Louvre

Membre del partit comunista, del 1949 al 1956 fou secretari de la unió d’escriptors txecoslovacs Les seves obres s’adscriuen al realisme socialista Městečko na dlani ‘Un lloc del palmell’, 1940 és la història d’un poble abans de la Segona Guerra Mundial, i Putování Petra Sed milháře ‘Viatges de Petra Sed milháře’, 1943 és una novella satiricofantàstica sobre l’ocupació nazi Són també obres seves Němá barikáda ‘La barricada muda’, 1946 i Krásná Tortiza ‘Tortiza roja’, 1952 Autor de contes i comèdies satíriques, es dedicà també a la crítica literària

Fill d’Alva i K Gunnar Myrdal Autor de novelles i drames, destacà, però, pels seus reportatges de fort compromís polític, com ara Kulturers korsväg ‘Cruïlla de cultures’, 1960, sobre l’Afganistan, i Rapport fran kinesisk by ‘Informe sobre un poble xinès’, 1963 on, amb mètodes del treball de camp antropològic ofereix una visió detallada de la realitat social Posteriorment publicà, també, els reculls d’assaigs Skrifställning ‘Escriptura’, 1968, 1969, 1970, 1973, 1978, Ord och Avsikt ‘Paraula i intenció’, 1986, Det nya Stortyskland ‘La nova gran Alemanya’, 1993 i När Västerlandet trädde fram ‘En…

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i valors estètics…

Hom sap que treballà per a Margarida d’Àustria Conreà el gènere retratístic amb la inclusió d’elements simbòlics i arquitectures renaixentistes Retrat d’home Koninklijke Museum van Schone Kunsten, Brusselles

Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals

Fou un dels primers representants de l’humanisme a Polònia, i és autor d' Historiae Poloniae libri XII 1455-80, on imita l’estil de Tit Livi

Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’excomunicà El 1412…

Membre del Cercle de Varsòvia, elaborà una lògica trivalent i, ensems amb Tarski, una lògica polivalent amb un nombre infinit de valors, alhora que estudià la història de la lògica, com és ara la dels estoics i la sillogística aristotèlica Escriví Über den Satz des Wiederspruchs bei Aristoteles ‘El principi de contradicció en Aristòtil’, 1910, Elements de lògica matemàtica 1929 i Observacions filosòfiques sobre els sistemes polivalents del càlcul proposicional 1930