Resultats de la cerca
Es mostren 3101 resultats
jurisdicció
Dret
Poder o autoritat exercits per una persona, una corporació o una entitat que governa, administra, estableix el dret, legislant o bé declarant-lo, posa en execució les lleis i les aplica.
La jurisdicció és múltiple tant per raó de les matèries com per llur extensió i la personalitat de qui la té
jurisdicció
Dret
Àmbit o lloc dins el qual les autoritats, les corporacions, els jutjats o els tribunals tenen jurisdicció.
jurisdicció
Dret
Facultat de les persones constituïdes autoritat o dels organismes públics per a entendre de les qüestions de llur competència dins els graus que els corresponen tant per raó de la matèria com per la de la quantia de l’afer.
jurisdicció
Dret
Potestat de jutjar i fer executar allò que ha estat jutjat i que correspon únicament i exclusiva als tribunals de justícia.
jurisdicció especial
Dret
Jurisdicció que es troba fora del camp de la jurisdicció ordinària.
Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i…
jurisdicció privativa
Dret
Jurisdicció exclusiva en una matèria o un fet determinat.
Aquesta exclusivitat es contraposa a la jurisdicció concurrent, que es dóna quan dues jurisdiccions poden entendre d’una mateixa matèria o un mateix fet i resoldre'ls separadament per exemple, quan un mateix fet és punit judicialment i governativament
jurisdicció administrativa
Dret
En termes generals, jurisdicció que pertany al poder executiu o estat, dins les seves variades funcions, i que rep el nom jurídic d’administració
.
L’estat delega aquesta jurisdicció en els seus diversos organismes, i, per tant, hom pot parlar de distintes jurisdiccions
jurisdicció prorrogada
Dret
Jurisdicció que neix de la voluntat expressa o tàcita de les parts interessades a sotmetre’s a un jutge o un tribunal que, en un altre cas, fóra incompetent.
També s’entén per jurisdicció prorrogada la que rep un jutge quan, per raons de vacant d’un altre titular, passa a substituir-lo o bé quan, per raons justificades, l’audiència li encarrega la substitució d’aquest o bé la intervenció especial en un afer determinat
jurisdicció disciplinària
Dret
Jurisdicció que correspon als jutges i els tribunals per a servar el bon ordre en l’administració de justícia; té la condició de correccional, però no pas la de penal, en el cas que el fet no constitueixi delicte.
La mateixa jurisdicció disciplinària tenen determinats organismes públics, autoritats i corporacions acadèmiques respecte a llurs funcionaris i persones interessades
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient