Resultats de la cerca

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d…

Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill…

Membre del Club Deportivo Piscinas, posteriorment passà al Club Esportiu Laietà 1988 Obtingué el Campionat d’Espanya de segona categoria amb Lluís Gombau 1966, 1967 i onze anys el Campionat de Catalunya en paleta de cuir amb José Miguel Legarrea i Jordi Vidal 1955-66 Jutge internacional als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou monitor de l’Escola de Paleta de la Federació Catalana de Pilota 1990-95

Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels  Grupos Antiterroristas de Liberación  GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les…

Formà part del gimnàs Garcia Alsina des de final de la dècada de 1950 fins a mitjan anys seixanta Participà en competicions estatals L’any 1968 ingressà a la Federació Catalana de Gimnàstica i es feu jutge Fou jutge de competicions estatals, del Memorial Joaquim Blume i de torneigs internacionals on participava la selecció catalana Impartí cursos a l’Escuela Nacional de Gimnasia i a principi dels anys vuitanta fou vocal de la federació espanyola

Es dedicà a la gimnàstica artística d’alt nivell 1990-99, becat al CAR de Sant Cugat Aconseguí diverses medalles en campionats d’Espanya Llicenciat en INEFC 2001, s’incorporà com a professor del departament de Rendiment Esportiu d’aquesta universitat Des del 2006 és entrenador estatal de gimnàstica artística masculina i femenina i jutge internacional El 2010 fou designat director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Membre del Club Tennis Barcino, fou jutge de cadira de torneigs del Grand Slam des del 1997 També arbitrà els Jocs Olímpics, la Copa Davis i la Copa Masters Guanyà la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu

Jugador de l’especialitat de mà de la Unió Esportiva Horta i del Club Natació Barcelona, és jutge de la Federació Catalana des del 1988 Assolí la internacio-nalitat en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà en la Copa del Món de pilota 2007

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…

Fill de Brancaleó Doria i d’Elionor d’Arborea i nebot del jutge Hug IV Mort aquest, Elionor maldà per fer-lo succeir en el càrrec i àdhuc envià Brancaleó a demanar la protecció de Pere III de Catalunya-Aragó a les corts de Montsó Fou succeït pel seu germà Marià V 1387-1407