Resultats de la cerca

Actuava de migcampista i jugà al Catalunya de Badalona, al Catalunya de les Corts i al Terrassa 1923-26 Seguidament fitxà pel RCD Espanyol 1926-30, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1929 i de Copa en la “final de l’aigua” contra el Real Madrid 1929 En deixar l’Espanyol, fitxà pel Badalona

Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974 El 1972 i el 1976 rebé la…

Defensa central, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-10 procedent del Mònaco 1999-2003 Disputà 242 partits oficials amb l’equip blaugrana, en els quals marcà 13 gols Guanyà dues Lligues de Campions 2006, 2009, quatre Lligues 2005, 2006, 2009, 2010, una Copa del Rei 2009, un Mundial de clubs 2009, una Supercopa d’Europa 2009 i tres Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009 Posteriorment jugà en el New York Red Bulls 2010-12, els mexicans Club León 2013-14 i Atlas de Guadalajara 2016-18, on s’inicià en la primera divisió mexicana i on jugà entre el 1996 i el 1999 i l’italià Hellas Verona 2014-15 A…

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

Políticament radical, en les seves primeres novelles denuncià el nou militarisme alemany, com a Der Kaiser ging, die Generale blieben ‘L’emperador se n'ha anat, els generals s’han quedat’, 1932, la qual cosa l’obligà a exiliar-se des del 1933 al 1945, any que s’installà a la RF d’Alemanya Aquí obtingué una gran popularitat amb la seva trilogia sobre la guerra sovieticoalemanya Stalingrad 1946, Moskau 1952 i Berlin 1954

Collaboradora d’Otto Hahn a la Universitat de Berlín i a l’institut Kaiser Wilhelm, intervingué d’una manera decisiva en el descobriment del protoactini i en la producció d’elements transurànics Els seus estudis sobre l’estructura del nucli atòmic i la fissió de l’àtom d’urani, fets juntament amb el seu nebot Otto RFrisch, contribuïren al desenvolupament de la gran indústria basada en l’aprofitament de l’energia nuclear

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta