Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida
Xiva de Morella
Poble
Poble (xivatans) del municipi de Morella (Ports), situat en una foia, a 898 m alt., al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1262 m alt.), a la vora dreta del riu de Xiva.
De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976
Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la…
raïm
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures…
s’Esgleieta
Poble
Poble del municipi d’Esporles (Mallorca), situat a l’est de la vila.
Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca
cumquat
Botànica
Agronomia
Arbust sempervirent, de la família de les rutàcies, de flors aromàtiques i fruits petits (2,5-3,2 cm de diàmetre), agrupats en ramells, de color groc daurat, semblants a una taronja petita; tenen la polpa àcida i les llavors menudes, i són consumits frescs, com a fruita de taula, o en conserva.
És cultivat a l’Orient asiàtic i a Califòrnia, on se'n fa també una varietat de fruits ovals F margarita