Resultats de la cerca

Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…

És un iot amb certes restriccions les dimensions poden variar, però l’eslora no pot excedir la mida de 3,35 m fa 1,35 m de mànega i 0,10 m de puntal lavela té una superfície de 6,80 m 2 Van proveïts d’orsa i de timó

A les aigües dolces, aquesta comunitat és relativament important i diversa A la mar, tot i ésser molt més migrada, en formen part alguns sifonòfors borm de vela, barquets, cirrípedes, copèpodes i, fins i tot, gèrrids sabater

Ultra la formació de pilots d’aviació lleugera, hom hi practica l’aeromodelisme, el paracaigudisme, el vol sense motor i el vol a vela Als Països Catalans, el primer fou l’Aeroclub de València 1910 L’any 1915 fou fundat l’Aeroclub de Catalunya actualment Aeroclub de Barcelona-Sabadell Després els de Lleida, Balears i Sabadell, i més tard, els de Girona, Reus, Alacant, Castelló de la Plana, Igualada, Empúria-brava, la Cerdanya, etc Mundialment tots els aeroclubs són agrupats dins les respectives federacions nacionals, les quals formen …

Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant

Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La…

El conreu dels esports nàutics als Països Catalans fou iniciat, d’una forma oficial, el 1888 amb la fundació del Club Nàutic de Barcelona, el primer de l’Estat espanyol L’any següent fou fundat el Club Nàutic Regates, d’Alacant Ambdós foren membres fundadors de la Federación Española de Clubs Náuticos 1908 Entre els esportistes d’aquesta modalitat destacaren, als primers temps, Laureà Miró i, a València, Vicent Puchol Posteriorment foren fundats altres clubs nàutics, com el Delfín, de València 1931, el Club Nàutic Castelló 1932, el Club Nàutic de Palma 1948 i el Club…