Resultats de la cerca

Saad al-Harirí, primer ministre del Líban, anuncia des de l’Aràbia Saudita que dimiteix el càrrec Al-Harirí, fill de l’assassinat primer ministre libanès Rafiq al-Harirí 2005, justifica la decisió pel que qualifica de sabotatge del seu soci de govern, Hezbollà, i de l’Iran, que li dona suport Al-Harirí també denuncia un complot per a assassinar-lo L’Iran i Hezbollà neguen les acusacions El 5 de desembre, al-Harirí retira la dimissió, ja que, segons ell, la situació s’ha resolt després que tots els membres del Govern hagin acordat mantenir-se al marge de conflictes externs amb referència a…

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Hariri Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència El 13 de desembre el tribunal imposa a Ayyash cinc penes de cadena perpètua en absència

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit en un…

De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…

Autor realista, fou l’introductor de la literatura existencialista al seu país A més de la seva obra de traductor i assagista, publicà diversos volums de poesia Els escurçons del paradís 1938, Fins a l’eternitat 1945, Galwa’ 1945, etc

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat exili a…

Amb diverses obres, inspirades en Molière, intentà, sense èxit, d’introduir el gènere teatral a la literatura àrab del seu temps