Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
llaurar
Transports
Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada i no poder impedir el moviment que l’acció del vent o del corrent produeix sobre la nau ancorada.
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De…
bustrofèdic | bustrofèdica
Escriptura i paleografia
Dit d’algunes escriptures en les quals les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.
El nom ve del moviment dels bous en llaurar boustrophēdón L’exemple més conegut és la inscripció dita pedra negra , del fòrum romà s VI aC
parellada
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària pròpia del Principat de Catalunya.
Era anomenada també bovada , i equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar una parella de bous en un dia Aquest terme fou substituït pel de jovada
llaurador | llauradora
Agronomia
Persona que es dedica a llaurar.
Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…