Resultats de la cerca

Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles

Ala, debutà a divisió d’honor amb l’Industrias García el 1993 Romangué a l’equip fins la temporada 2003-04, que el club ja havia canviat la denominació a Marfil Santa Coloma, i fou subcampió de la Lliga 1999 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el FS Montcada 2004-06 i, més endavant, al Sícoris Club de Lleida El 2012 passà a entrenar el primer equip del club lleidatà

Fundada l’any 1884 per Josep Pleyan i de Porta, primer president, i Frederic Renyé i Viladot Durant els primers anys destacà per la campanya que dugué a terme sobre la protecció del patrimoni monumental A partir del 1885 publicà el Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense La mort prematura de Josep Pleyan 1891 suposà un afebliment del moviment excursionista lleidatà El 1906 donà peu a la creació del Centre Excursionista de Lleida

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

Una setmana després que Àlex Crivillé, el pilot lleidatà Emili Alzamora es proclama campió del món de motociclisme, en la categoria de 125 cc, en la darrera cursa del campionat, a Buenos Aires Tot i quedar segon en la prova darrere del seu principal rival, l’italià Marco Melandri, Alzamora manté el seu avantatge en la classificació general i aconsegueix el campionat sense haver guanyat cap Gran Premi, però després d’haver demostrat una gran regularitat, ja que ha pujat al podi en 16 dels grans premis disputats

Residí a Tàrrega a partir del 1954 Guanyà el Cinturó Lleidatà 1959, 1960, el Trofeu Pepsi Cola 1960, el Gran Premi de Sant Miquel 1960, el Trofeu de Melilla 1962 i una etapa del Gran Premi de Catalunya 1960 El 1961 disputà la Volta a Catalunya amb l’equip Faema El 1980, un cop deixà el ciclisme, fundà la Penya 10 x Hora de Tàrrega Fou director esportiu del Club Ciclista Tàrrega, el Club Ciclista Tarragona i la Penya Ciclista Colomina Collaborà amb El Ciclista i Meta 2Mil

El poble de Sorita de Llitera és situat a 736 m d’altitud, a la part de tramuntana del terme de Baells, als vessants de ponent del pic de Sant Quilis El lloc, conjuntament amb el seu castell, foren conquerits a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell De la seva església parroquial, dedicada a sant Pere, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències històriques documentals hom sap tanmateix que formava part de l’oficialat d’Areny de Noguera, enclavament del bisbat d’Urgell dins el bisbat lleidatà fins el 1956