Resultats de la cerca

El fenomen del pensament llibertí es caracteritzà pel seu caràcter difús, la seva concepció de la filosofia eminentment práctica i la influència directa de Montaigne La figura filosòfica més preminent lligada a aquesta tendència fou la de Gassendi

Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars

Esperit fortament antireligiósi llibertí, la publicació del seu Gabinet satyrique li comportà nombroses enemistats Tot i que es convertí al catolicisme fou hugonot, se li atribuí el recull Le Parnasse satyrique 1623,pel qual fou condemnat a mort, bé que la pena li fou commutada per una altra de molt lleu

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya

Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària Publicà el seu primer recull de contes el 1949 Os caminheiros e otros countos Escriví les novelles O Hóspede de Job 1963, O delfim 1968, Balada da Praia dos Cães 1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors i Alexandra Alpha 1989 Autor també d’assaigs Cartilha do Marialva , 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José , 1977, entorn de la nova situació política a Portugal i teatre O render dos Heróis , 1960, basada en la revolta dels…

Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic Quan la…

Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són…

S’inicià en el teatre a Sabadell, i posteriorment es llicencià a l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona 1984 Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Capvespre al jardí de Ramon Gomis dirigit per Lluís Pasqual, 1990, Història d’un soldat d’I Stravinskij dirigit per Lluís Homar, 1991, Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigit per Josep M Flotats, 1996, Callígula d’Albert Camus dirigit per Ramon Simó, 2004, interpretació per la qual guanyà el premi Butaca al millor actor, Adreça desconeguda de Kathrine KressmannTaylor 2006, El Llibertí d’Éric…