Resultats de la cerca

Format en el modernisme, collaborà en les revistes "Pel & Ploma" i "Joventut" El 1907 es traslladà a Madrid, on el seu teatre, inspirat en el barroc castellà i de tema patriòtic, obtingué un gran èxit Entre les seves obres més conegudes figuren Las hijas del Cid 1908 i En Flandes se ha puesto el sol 1910 Part de la seva producció és escrita en català, com ara alguns llibrets d’obres escèniques de Joan Gay i Planella, com El llop pastor 1901, i el de l’òpera Empòrium , d’Enric Morera 1906 També escriví textos en castellà per a autors catalans Aquest és el cas del text de la…

El 1747 anà a París amb la intenció de fer carrera com a dramaturg, però després de Denys le Tirant 1748, el seu primer i únic èxit, abandonà el teatre i es dedicà a la crítica musical i a l’escriptura de llibrets Relacionat amb el moviment de la Illustració, escriví els articles Declamació i Crítica de l' Enciclopèdia i participà en les polèmiques musicals amb l' Essai sur les revolutions de la musique en France 1777 Dels seus llibrets, molts dels quals escrits a partir dels seus propis Contes moraux 1761, sobresurten els realitzats per a JPh Rameau La guirlande ,…

Adquirí una sòlida formació humanística, científica i financera, probablement a Liorna i a Pisa Les seves inquietuds literàries el dugueren a ingressar a l’Acadèmia Etrusca de Cortona amb el nom de Liburno Drepanio El 1741 es traslladà a Nàpols, on fou funcionari de la cort El 1745 s’estrenà la primera òpera amb un text seu, L’impero dell’universo diviso con Giove , musicat per Genaro Manna, on domina la influència de Pietro Metastasio Complicat en una intriga cortesana, el 1750 marxà a París, on entrà en contacte amb els cercles artístics i intellectuals Amb Giacomo Casanova organitzà un…

Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També…

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…

Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’EArrieta i a Barcelona, on estrenà l’òpera La hermana de Pelayo 1853 Escriví també els llibrets per a òperes de Verdi Nabucco, Attila , etc

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs 1865, Si m'embrutes t'emmascaro 1866, A pèl i repèl 1868, A la lluna de València 1868, La lluna en un cove 1871, El metge dels gegants 1874 i Dorm 1876

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil