Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
mestre de Llíria
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor anònim del retaule de Sant Esteve i Sant Vicent (s XIV) de l’església de la Sang de Llíria, dins l’estil internacional, amb influència de Borrassà.
Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana
Josep Manaut i Viglietti
Pintura
Pintor i tractadista.
Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre
Manuel Camaron i Melià
Pintura
Pintor, fill de Josep Camaron, la línia del qual segueix.
Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut Té obra a l’església de Sant Miquel de Llíria, a la catedral de Sogorb, etc
estil d’Elx-Archena
Pintura
Nom donat a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores.
Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià Elx, Benidorm, Alacant, etc i a Múrcia Archena i altres poblats i necròpolis Es caracteritza per les figures simbòliques també ha estat anomenat estil simbòlic , contraposant-lo a l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria , amb figures de dimensions considerables, humanes deessa alada o d’animals àguila amb ales esteses, lleó, llop, etc, voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat
Lluís Domingo
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic