Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
agnició de bona fe
Història del dret
Antigament, en el dret català, manifestació del comprador d’una finca d’haver-la comprada per a un altre, feta dintre l’any posterior a l’adquisició, amb la qual cosa, en traspassar la finca al comprador definitiu, hom quedava exempt del pagament del lluïsme.