Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…
Eleanor Roosevelt
Història
Política
Activista, política i filantropa nord-americana.
Neboda de Theodore Roosevelt , es casà 1905 amb Franklin Delano Roosevelt , cosí llunyà seu i a qui prestà un suport decisiu en la carrera política, sobretot arran de la poliomelitis que l’afectà des del 1921 Membre del partit demòcrata, defensà públicament la igualtat de drets i oportunitats, molt especialment l’emancipació i la promoció de la dona Delegada dels EUA a les Nacions Unides 1945, 1949-52 i 1961, presidí la comissió per als drets humans 1946-51 i durant el seu mandat fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 És autora de les autobiografies This is…
casa pairal
Història
Dret
Masia o casa adscrita a una finca rústica, seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu, que tendeix a ésser econòmicament autosuficient.
Normalment és de grans dimensions i de sòlida construcció Sovint el nom de la casa coincideix amb el del llinatge Hi conviuen normalment dues o tres generacions, sota l’autoritat del cap de casa el vell progenitor, pare o mare vídua, a més dels servidors de la casa i del camp El patrimoni tendeix a augmentar a base d’una política matrimonial Ha estat, a partir de la sentència de Guadalupe 1486, un dels nuclis bàsics de l’estructura social catalana, especialment de la Catalunya Vella La seva potència econòmica ha estat sovint un dels factors de modernització dels mètodes de conreu, i el motor…
Eugenio Aviraneta e Ibargoyen
Història
Liberal castellà, guerriller i conspirador, cèlebre per les obres que li ha dedicat Pío Baroja, parent llunyà seu.
Lluità al costat del cura Merino durant la Guerra contra Napoleó, però sense compartir les seves idees absolutistes, i en contra seu durant el Trienni Constitucional, a les ordres d’El Empecinado, amb qui l’uní una gran amistat Intervingué en els fets del 1835 i en les guerres carlines
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per…
comtat de Warwick
Història
Títol anglès creat el 1088 per a Henry de Beaumont (mort el 1119), castellà de Warwick.
En morir, sense fills 1242, el seu rebesnet Thomas de Beaumont, sisè comte, el títol passà al seu cunyat —casat amb una germana— John du Plessis mort el 1263, i després a un cosí llunyà, William Mauduit mort el 1268, que fou heretat per un fill de la seva germana, William de Beauchamp mort el 1298, que fou el novè comte i rebesavi de Richard Beauchamp mort el 1439, tretzè comte, un dels terratinents anglesos més importants i fidel dels reis Enric IV i Enric V, el darrer dels quals li donà el comtat d’Aumale 1419 Fou gendre seu el setzè comte, Richard Neville mort el 1471, comte…
Revolució de Setembre del 1868
Història
Moviment revolucionari, conegut també amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74).
La inadequació del règim polític isabelí a les necessitats del procés industrialitzador, palesat des dels primers anys del decenni de 1860, es féu més evident arran de la crisi econòmica del 1866 i féu adoptar a la burgesia industrial i financera una actitud contrària a aquell D’altra banda, per l’agost de 1866, a Oostende, i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la…
Alfons I d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i de Navarra (1104-34).
Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…
Aleksandr Nikolajevič Afinogenov
Història
Política
Teatre
Dramaturg rus, director del primer teatre d’obrers de Moscou del Proletkult; autor de Strakh
(‘Por’, 1930), Dal’okoje
(‘Llunyà’ 1935), Sal’ut, Ispanija!
(‘Salut, Espanya!’, 1936), etc, en les quals obres tractà els problemes polítics i socials que comportà la consolidació del nou règim revolucionari, així com les relacions d’aquest amb els països estrangers.
compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…