Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
lorenès | lorenesa
Caterina d’Hortafà i de Saportella
Història
Dama noble, filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles i muller de Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II i capità de Girona en les lluites civils del país.
Per la seva caritat envers un cavaller lorenès, ferit de mort a Girona 1467, obtingué de l’enemic de poder treure 1468 de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns El 1474 defensà heroicament Canet de Rosselló contra les tropes franceses
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron
Jean Victor Poncelet
Matemàtiques
Matemàtic lorenès.
Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822
Thierry de Metz
Arts decoratives
Vitraller lorenès.
Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat 1449 i 1465 Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa
Raulí Vaulter
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, probablement d’origen lorenès.
La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d’escassa importància i collaborà amb Guillem Sagrera També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430
Hemony
Música
Família de fonedors de campanes i carillons neerlandesa d’origen lorenès, en la qual sobresortiren Frans (1609-1667) i Pieter (1619-1680), nascuts a Lévecourt, Lorena, i morts a Amsterdam.
Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat sonora de…