Resultats de la cerca

La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra

La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat

Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953

Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic

Organitzada pels germans Xavier i Joan Mill Torralba a les installacions conegudes com Estadi Màgic, consistia en curses nocturnes amb la participació dels millors esquiadors mundials, com John Battleday, Andrea Alessi, Cory Pickos, Patrice Martin, Bruce i Karen Neville, Britta Grebe, etc Fou una prova única en l’àmbit mundial, i hi prengueren part més de deu països Entre els esquiadors catalans destacaren la família Morros, Pedro i Stefan Tunsch, Boris i Assumpta Vizcaíno, Wolfi i Eric Pregel i Sònia Vilella

Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec

Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965

Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final…

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988