Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el…
auctoritas
Dret romà
Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.
L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
edictal
Dret romà
Dit de la llei o constitució romana promulgada per l’emperador usant de la seva potestat de magistrat.
decret
Dret romà
Manament que feia un magistrat que disposava d’imperium preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.
rogació
Dret romà
A la Roma republicana, proposta de llei que el magistrat feia al poble aplegat en els comicis i que era aprovada o rebutjada en bloc, sense possibilitat d’esmenes.
plebiscit
Dret romà
Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l’assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d’un magistrat plebeu i que, inicialment, només era obligatòria per als plebeus, i, cap a la fi de la República, per a tots els ciutadans.