Resultats de la cerca

És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga

Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…

Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa…

Vida i obra Usà el pseudònim Mingo Revulgo Collaborà a “Baleares”, “La Voz de Porreras” i “Mallorca Nova” Com a poeta publicà gloses satíriques i circumstancials de signe popular i els reculls Vida artillera 1928 i Cançons republicanes 1931 També participà en Els poetes peninsulars de postguerra 1951 Es feu famós amb sainets i comèdies de caràcter costumista, en els quals intentà superar els límits i tòpics de l’anomenat teatre regional En les darreres obres manifestà una certa tendència cap a un teatre de caràcter més simbolista Estrenà, entre d’altres, L’amo de Son Magraner…

És un líquid que bull a 195°C, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Les seves sals, especialment sulfat, tannat i valerat, són emprades en medicina com a antihelmíntic És anomenada també punicina