Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Mantes-la-Ville
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
És una aglomeració industrial al sud de Mantes-la-Jolie Té fàbriques tèxtils, mecàniques, d’instruments musicals i de productes químics
Mantes-la-Jolie
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
Centre industrial emplaçat a la vora esquerra del Sena Fabricació de material elèctric Foneries Museu de porcellana antiga Entre els monuments conservats es destaquen la collegiata de Notre-Dame s XIII-XIV, l’església del faubourg de Gassicourt, començada al s XI en estil romànic i acabada en gòtic al s XIII, la capella de Navarra s XIV i la torre Saint-Maclou s XV-XVI
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Maximilien de Béthune
Història
Baró de Rosny i duc de Sully.
Estadista francès De religió protestant, serví sempre Enric de Navarra i participà en la batalla d’Ivry Quan Enric es convertí en rei de França Enric IV, fou nomenat superintendent de finances 1598 Deixà unes Mémoires des sages et royales économies d’État, domestiques, politiques et militaires de Henry le Grand 1638
Béjar
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, al S de la província al límit amb Càceres, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre.
És un centre agrícola, i sobretot d’indústria tèxtil de vella tradició —mantes bejaranas —, mecanitzada des del s XIX Té aigües minerals i és un centre de comunicacions
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
serrell d’ull
Indústria tèxtil
Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina