Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pa de llop
Carolyn Gritzmaker iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 5 a 30 cm d’alt, groguenca, de fulles esquamiformes ovades i agudes, de flors blanquinoses o blavoses, disposades en espiga laxa i multiflora, i de fruits en càpsula.
Parasita diverses plantes
frare d’estepa
Botànica
Planta herbàcia de tija carnosa, de la família de les rafflesiàcies, alta de 4 a 10 cm, amb esquames oblongues imbricades i amb un raïm terminal dens, de flors vermelloses o groguenques, masculines les superiors i femenines les inferiors.
Creix vora les estepes, les quals parasita
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
figa
© Fototeca.cat
Botànica
Siconi de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien estat…