Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
marinera
Indumentària
Peça de vestir, molt semblant a la dels mariners, usada generalment pels nens i per les nenes i també en indumentària femenina.
marinera
Indumentària
Peça de vestir a manera de brusa amb coll quadrat per darrere i cordada pel davant amb una llaçada o una corbata, usada pels mariners.
mariner | marinera
Transports
Persona emprada en la maniobra d’una nau.
Als Països Catalans, els gremis de mariners, anomenats sovint de barquers barquer, es dedicaven al tràfic portuari, a la pesca i a la navegació Reberen el nom específic de mariners els gremis de Cotlliure ordinacions del 1388, Tarragona, Alacant i Palma
mariner | marinera
Transports
Dit de l’embarcació que obeeix en les maniobres i té bones qualitats nàutiques.
Ponç d’Hortafà
Història
Senyor de la baronia d’Hortafà.
El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i féu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Una d’elles s’inicia amb una àmplia comparació marinera Aissí com les naus en la mar i mostra influències de Bernat de Ventadorn
cueca
Música
Dansa nacional xilena, de tempo ràpid i compàs binari compost, habitual també a les regions andines de l’Argentina, Bolívia i el Perú.
Coneguda així mateix amb els noms de zamacueca , marinera i zamba , sol ser cantada amb l’acompanyament de guitarra, arpa o, actualment, acordió Mentre ballen, l’home i la dona agiten petits mocadors de colors amb la mà dreta tot imitant el joc de la conquesta amorosa
xabec
Transports
Embarcació de vela, de tres pals, la més grossa de les d’aparell llatí, d’origen àrab (šabbak), molt emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.
Era una embarcació molt ràpida i molt marinera, i tenia el trinquet inclinat a proa i molt a prop de la roda, el major gairebé en candela, però amb una petita inclinació a proa, i el pal de mitjana, molt a prop del codast, una mica inclinat a popa
Juli Guillén i Tato
Historiografia
Militar
Militar i historiador, contraalmirall de l’armada.
Fou director del Museo Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española 1931, La náutica española del siglo XVII 1935, El primer viaje de Cristóbal Colón 1943 i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella 1971
Bernardino Graña
Literatura
Poeta gallec.
Ha estat catedràtic de literatura a l’institut de Reus Poeta d’inspiració marinera — Profecía do mar 1966—, amb un lèxic riquíssim, relacionat amb la mar i els pescadors, insisteix en el tema en la seva obra narrativa Fins do mundo 1973 Ha conreat també el teatre Cen mil pesos crime 1961 Membre de la Real Academia Gallega 2010