Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
flor de Sant Joan
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles molt estretes i de capítols grocs.
Creix en matolls i en rosts secs
nabinera
Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya
farigola de Menorca
Farigola de Menorca
© ANTÒNIA SÀNCHEZ - BLOGENMENORCA
Botànica
Petit arbust, de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alt, tomentós i blanquinós, de fulles linears o lanceolades, petites i grises pel dessota, i de flors purpúries.
Es fa en matolls i brolles, a les Illes Balears
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 30 a 60 cm d’alt, amb tres fulles linears o lanceolades, amb una sola flor de sis tèpals, groga o externament vermellosa, i amb el fruit en càpsula.
Creix en pastures i matolls, a l’Europa central i meridional
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
matapoll
Botànica
Arbust, de la família de les timeleàcies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles alternes i estretament lanceolades, de flors blanques i oloroses, agrupades en panícules terminals, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa en boscs clars i en matolls, a la terra baixa
masera
Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
pomera salvatge
Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gra part d’Europa
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida