Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
mentida
Psicologia
Acció de manifestar quelcom que no respon a la veritat.
Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet…
mentida pietosa
Mentida inspirada per la pietat, la compassió.
mena
Mentida.
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha…
reserva mental
Dret
Intenció restrictiva del jurament o prometença, que hom no declara en el moment de fer-los.
La reserva mental constitueix una mentida En alguns casos, com en el del consentiment matrimonial, pot ésser causa de nullitat del vincle
bilabial
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.
En català hi ha les bilabials següents oclusives /p/, sorda pau, copa, cop , i /b/, sonora base, ombra fricatives b, sonora roba, sabre , i /m/ nasal, sonora mentida, cama, pam
mitomania
Psicologia
Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques, etc, que acompanya sovint certs estats psicopatològics.
En l’infant la mitomania és gairebé fisiològica La mentida, com a alteració de la veritat, la fabulació i la simulació són modalitats corrents de mitomania, la qual revesteix clínicament diverses formes mitomania vanitosa, maligna, perversa, etc
asura
Hinduisme
Mitologia
En la mitologia hindú, esperit malèfic.
Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc
Kōzaburō Yoshimura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Hereu de K Mizoguchi, alternà films històrics com Genji Monogatari ‘Els contes de Genji’, 1951, premiat a Canes, amb temes contemporanis Konzi 1961, Onna no Kunsko ‘Decoració per dona’, 1961, Sono yo wa wasurenai ‘Mai no podré oblidar aquella nit’, 1962, Uso ‘Mentida’, 1963, etc
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat