Resultats de la cerca

Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica…

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i les taules…

Avui en gran part desaparegudes, les pintures representen, als arcs diafragmàtics, escenes de l’Antic Testament, i a l’intradós, els antecessors de Jesús Als murs figuraven escenes del Nou Testament Sens dubte és el millor conjunt de pintura romànica a la península Ibèrica, i el seu autor és arrelat dins el corrent bizantí que al voltant del 1200 s’estengué per tot l’occident europeu, des d’Anglaterra fins als Països Catalans, i que relaciona les pintures de Sixena amb parallels britànics, com la Bíblia de la catedral de Winchester Els frescos es perderen quasi tots el 1936, quan es cremà la…

Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV Les propostes d’identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa

Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana

Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm

Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475