Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Micó
Pintura
Pintor grec, actiu en 470-450 a C.
Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura
forat Micó
Congost
Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt, dins el terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
Hom hi ha construït una presa
Onofre Micó
Literatura
Apologista.
Trinitari calçat Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva 1675 i Lex evangelica contra Alcoranum 1698, 1700
Joan Micó
Cristianisme
Dominicà.
Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació
Francesc Micó
Botànica
Botànic.
Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia
Josep Micó Aguilar
Boxa
Boxejador.
Es proclamà campió d’Espanya amateur en la categoria de pes lleuger 1934 Intentà revalidar el títol en tres ocasions 1934, 1936, 1944 Formà part de la selecció espanyola
Josep Alguer i Micó
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vicedegà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937 Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff
Vicent Berenguer i Micó
Literatura catalana
Poeta, traductor i editor.
Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda del drac i la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina