Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Minerva
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
minerva
Aparell ortopèdic destinat a mantenir immòbil la columna cervical en presència de lesions localitzades en aquesta zona (luxacions, fractures, etc).
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
Club Minerva
Curses de muntanya i d’orientació
Club de curses d’orientació de Tremp.
Fou pioner en la difusió d’aquesta pràctica esportiva a les comarques lleidatanes El 1987 organitzà, sota la direcció de Pablo Martínez Delgado, les primeres competicions de curses d’orientació a Catalunya entre els alumnes de l’Acadèmia de Suboficials de l’exèrcit espanyol i obertes a la participació de civils Durant la dècada de 1990 també organitzà diferents proves del calendari de competició de les federacions catalana i espanyola de curses d’orientació Ha organitzat jornades d’orientació amb els alumnes de l’INEFC, en collaboració amb el professor d’activitats a l’aire lliure Joan Fuster
Col·lecció Minerva
Pedagogia
Col·lecció popular «dels coneixements indispensables», publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, entre el 1915 i el 1922, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics
Minerva Contreras Porta
Arxiu M. Contreras
Hoquei sobre patins
Portera d’hoquei sobre patins.
Jugà al Club Natació Igualada 1988-2001, equip amb el qual guanyà set Campionats d’Espanya 1993-98, 2000 i quatre Lligues Catalanes 1996, 1997, 1998, 2000 Amb la selecció espanyola conquerí un Campionat del Món 1994 i un d’Europa 1995
Centre Excursionista Minerva
Excursionisme
Club excursionista del barri de la Barceloneta de Barcelona.
Fundat el 1918 amb el nom de Grup Excursionista de la Barceloneta, 1923 canvià de nom El seu objectiu era promoure el catalanisme i organitzar activitats culturals, a més de l’excursionisme Fomentà la pràctica de l’esport popular i l’any 1936 fou membre del Comitè Català Pro Esport Popular Entre el 1922 i el 1937 publicà el butlletí mensual Portaveu del Centre Excursionista Minerva
Fèlix Millet i Maristany
Música
Financer i mecenes català.
Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina